Tan senzill com tuitejar t'estimo

TAN SENZILL COM TUITEJAR T'ESTIMO
AUTOR: Blue Jeans
Editorial: Columna
Any fet:  desembre de 2016 
Numero de pàgines: 422

En una residencia d'estudiants hi arriba una noia l'Elena acompanyada de la seva mare i la seva germana la Marta que té 16 anys. L'Elena ha vingut des de Toledo fins a Madrid per estudiar dret, una carrera molt complicada però que des de feia molt de temps tenia clar que volia fer. La residencia es molt gran i te un pati amb una cascada, pistes de tenis, camp de futbol, una piscina coberta... L'Elena al estar tant encantada amb tot lo que veu s'entretancava amb l'escala principal, la maleta cau al terra i la major part de la roba s'escampa per el terra. Darrera seu un noi li ofereix ajuda l'Elena accepte, ell es presenta es diu David, la seva germana s'ha quedat parada al veure aquell noi tant atractiu i corre cap a ells, ella també es presenta. L'Elena i la seva mare entren a la recepció on un home les atent molt amable-ment, els hi explica tot lo necessari; la piscina només s'obre els caps de setmana i també li dona uns tiquets, que necessita per quan vulgui anar a menjar. Final-ment l'home li entrega la clau de la seva habitació junt amb el llibre de les normes. La seva habitació està al passadís 1B la numero 1151. Quan va cap al passadís veu entrar a dos nois a les seves  respectives habitacions. 

Quan entra per la porta veu la seva habitació, no es gaire gran però te espai suficient per passar-hi tot el curs. La porta s'ha obert i la Marta entra molt contenta més de lo normal. La mare i la Marta han marxat fa 10 minuts, ara li toca ordenar tota la maleta. 1 hora després ja esta tot el seu lloc, obre l'ordinador i quan esta apunt de començar a escriure al seu bloc, algú toca la porta. Tanca ràpidament l'ordinador i corre fins la porta, un noi de la seva edat esta plantat davant seu. Es guapo i te una mirada intensa, amb sona d’haver-lo vist algun lloc... asclar es un del dos nois que estaven al passadís quan ha entrat. Ell s'ha presentat i jo he fet lo mateix, es diu Manu i m'ha dit que el seu amic es diu Julen. Han quedat que a la 13:35 menjarien junts. Mentre escriu al seu bloc l'Elena pensa amb com deuen ser els altres companys de passadís. 

Son les 13:15 i ja esta preparada pro abans va a recepció a preguntar on es el menjador, encara no sap on estan tots els llocs, més tard aura d'anar a donar una volta per situar-se.

13:36 m'he encantat parlant amb el recepcionista i ja arribo tard com de costum. El menjador es molt gran i els estudiants de diferents edats estan omplint la majoria de totes les taules, hi ha molt xivarri la gent parla animada-ment amb els seus amics. M'ha costat bastant a trobar en Manu, estava al final de tot acompanyat de dos persones més, una noia rossa i un noi moreno. Vaig directa-ment on hi ha el menjar, tinc molta gana. Per dinar hi ha molta varietat i em decanto per agafar raviolis i de segon pilotilles amb calamars. Seguidament amb dirigeixo a la taula on hi estan menjant els 2 nois i la noia, tots tres amb saluden animada-ment, i em diuen que son tots del passadís 1B. La noia es diu Iria i el noi es diu Julen, es l’amic d’en Manu. M'assento al costat d'en Manu que és l'únic que conec. Una conversa s'inicia, el tema va variant, tots coincidim en algunes coses. 
Quan acabo de dinar em dirigeixo cap a la meva habitació, avui a la tarda anire a visitar tota la residencia, però no crec que tingui temps suficient per mirar-ho tot, ja que es gegant. Començo per els jardins